En un temps immemorial, una família de ramaders vivia amb les seves ovelles al Pla dels Hospitalets, just al costat de les instal·lacions de l’estació d’esquí de Vallter. Eren un pare cec i set fills que no feia gaire que havien pujat de la terra baixa. Un dia va començar a fer mal temps i els fills anaren a demanar al pare que, si bé no tenia vista, sabia moltes coses del món. Li digueren que del cel queien un flocs de llana molt blancs i freds que es tornaven aigua i que la terra i els arbres es tornaven blancs. El pare, que no tenia cap interès a muntar una estació d’esquí, els digué que allò era neu i que cobriria els prats i que havien de marxar de seguida per no morir ells i els seus bestiars. Els digué, a més a més, que s’aturarien allà on veurien el saüc florit.
Baixant baixant arribaren als cortals de Carlat, on deixà de nevar. Una mica més avall veieren el saüc florit i varen decidir quedar-s’hi. Condicionaren el ramat i cadascun dels fills es construí la seva cabana: amb el temps donarien naixença al poble de Setcases.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada