Barça, el millor equip del món.

El Barça torna ha regnar en l'univers futbolístic, si és que alguna vegada des de fa tres anys ho ha deixat de fer, després de destrossar el Santos en una final de somni disputada a Yokohama (0-4). L'equip de Guardiola ha conquistat el segon Mundial de Clubs de la seva història, i el 13è títol de 16 disputats, amb una exhibició de llegenda davant el campió brasiler i de la Copa Libertadores, que ha estat reduït a la mínima expressió pels blaugranes. Messi, Xavi i Cesc, a la primera part, i de nou Messi, en la segona, han certificat una golejada que passarà als annals de la història del futbol, no tant per la diferència en el marcador, sinó per l'exhibició de joc del Barça.

 

"Avui hem après a jugar a futbol", ha dit Neymar, abatut després de la derrota. L'estrella del Santos ha resumit d'aquesta manera tan clara i rotunda el joc del Barça, que ha arribat a tenir un 80% de possessió de la pilota. I és que la pilota ha estat del Barça, com els gols. Messi, després d'una màgica paret amb Xavi, ha marcat el primer al minut 16. Xavi, al minut  25 ha certificat el segon amb un xut tir ras dins de l'àrea, i Cesc al mint 45 ha aconseguit el tercer. Així ha quedat segellat el títol abans del descans.

A la segona part, els blaugranes han seguit controlant i només Neymar, en un mà a mà amb Valdés, ha tingut la millor ocasió de gol del Santos, però el porter li ha endevinat l'acció. Els blaugranes fins i tot han intentat buscar el cinquè gol, i Alves ha estat a punt de marcar, però el seu xut s'ha estavellat al pal, igual que un altre  de Cesc a la primera part. Amb aquesta victòria, que els jugadors han dedicat a Tito Vilanova i David Villa (han saltat al terreny de joc amb una samarreta que deia: "Molta força Guaje"), el Barça de Guardiola suma el cinquè títol de la temporada 2010-11 (només se li ha escapat la Copa davant el Madrid) i segueix engrandint la seva llegenda.

Messi ha estat declarat millor jugador de la final, Xavi ha aconseguit el segon premi i Neymar, el tercer. Per la seva part, Carles Puyol ha aconseguit el premi al "Joc Net".

VISCA EL BARÇA!

IN TIME

Aquest és el nom de la nova pel·lícula que vaig anar a veure. Recordo que el Miquel Àngel ens va ensenyar el tràiler d'aquesta peli, però no he tingut temps de veure-la abans. He de reconèixer que és molt bona i de les que a mi m'agraden, de molta acció!
Aquí, tot seguit, us deixo el tràiler: mireu-la!

L'elogi de la feblesa

M'agradaria poder destacar el llibre de L'Elogi de la feblesa que ens van fer llegir al seminari. És un llibre que amb el títol ja et crida l'atenció, i a part, quan me'l vaig començar a llegir, em va encatar. Una breu síntesi que podria fer d'aquest llibre és que l'Alexandre Jullien és un noi que té una paràlisi cerebral. Relata a través d'una conversa entre Sòcrates i ell les seves vivències del dia a dia amb tota la gent que l’ha envoltat durant la seva vida, i tota l’experiència que ha obtingut gràcies a això. Com la majoria de discapacitats, no té un treball gaire remunerat i es dedica a fer capces de cigarretes. Però amb voluntat i esforç ha aconseguit arribar a la Universitat per estudiar filosofia.
Així, com descriu l’autor la seva vida, és el camí diari d'una persona amb mancances físiques, però també aquest fet el fa tirar endavant.
Recomano a tothom aquest llibre. Penso que una paraula que el podria resumir seria: IMPACTANT.

Ara us deixo un video d'una entrevista amb l'Alexandre Jullien que m'ha semeblat molt interessant, ja que nosaltres vem tenir el privilegi de tenir-lo a la nostre facultat i poder parlar amb ell.

Notícia

Ara s'ha posat molt de moda les reds socials, com poden ser el facebbok i el twitter. He trobat una notícia que m'ha semblat molt interessant:

Facebook lanza una herramienta para alertar sobre conductas suicidas.

La popular red social Facebook ha lanzado una nueva herramienta de prevención del suicidio que brinda a los usuarios norteamericanos un vínculo directo a un chat online con asesores que pueden ayudarlos, ha informado la compañía.
   Los amigos podrán informar sobre conductas suicidas optando por una opción de reporte al lado de cualquier contenido del sitio y escogiendo la alternativa "contenido suicida" que se ubica debajo de la de "conducta peligrosa", ha indicado el portavoz de Facebook, Frederic Wolens.
   La red social después enviará mediante un correo electrónico al usuario con problemas un vínculo directo a un chat privado online que contará con un representante de la Línea Nacional de Prevención de Suicidios, además de un número de teléfono del grupo.
   La nueva herramienta brinda a las personas que no se sienten cómodas hablando por teléfono una alternativa concreta para buscar ayuda. "Este fue un avance natural de algo en lo que hemos estado trabajando por mucho tiempo", ha comentado Wolens.
   Los usuarios también tiene la posibilidad de reportar conductas suicidas acudiendo al Centro de Ayuda del sitio o buscando los formularios para ello. También hay vínculos para ello en la red.
   Los amigos preocupados que informen sobre la conducta también recibirán un mensaje en el que se notificará que se está actuando sobre el tema, ha manifestado el portavoz.
   Facebook, la red social más popular del momento, tiene más de 800 millones de usuarios activos en todo el mundo. La compañía con sede en Palo Alto, California, fue co-fundada por Mark Zuckerberg en el 2004.
   La nueva herramienta de aviso de conductas suicidas estará disponible para las personas que usen Facebook en Estados Unidos y Canadá.
   Wolens ha asegurado que todos los avisos en el sitio son anónimos y ha agregado que el usuario en problemas tampoco sabrá quién ha informado del contenido de carácter suicida.
   Según estadísticas oficiales, casi 100 estadounidenses se suicidan por día. El año pasado, más de 8 millones de estadounideses mayores de 18 años pensaron seriamente en suicidarse, según un escrito oficial que ha acompañado el lanzamiento de la nueva herramienta de Facebook

El Parlamento Europeo considera que es necesario ampliar la enseñanza obligatoria hasta los 18 años

La Unión Europea (UE) se ha comprometido en reducir en un 10% la tasa del abandono prematuro de los estudios en el horizonte 2020. Por eso, el Parlamento Europeo ha pedido a los gobiernos europeos que realicen mayores esfuerzos contra el abandono escolar. Para lograrlo, ha planteado algunas de las medidas para frenar el fracaso académico, como la creación de centros de "segunda oportunidad" para quienes dejaron la escuela prematuramente y hacer obligatoria la enseñanza hasta los 18 años, en lugar de los 16 actuales.

Según los datos que manejan los eurodiputados, el 52% de los jóvenes que dejan los estudios sin haber obtenido un título se enfrentan al desempleo. Si se lograse reducir en un 1% las tasas de abandono escolar, se conseguirían 500.000 jóvenes cualificados más cada año, contribuyendo al crecimiento y la estabilidad económica y social. En cambio, si los países miembros de la UE recortan el gasto público destinado a la educación podrían empeorar las cifras de abandono escolar.

Para mejorar estos datos, los estados miembros deben fomentar sistemas que combinen la formación general con la profesional, esto es, prácticas y visitas a empresas, por lo que alientan los acuerdos entre centros educativos y empresas locales como los que existen en España.

De acuerdo a los datos que recoge el texto de la Eurocámara, los grupos más vulnerables ante el riesgo de abandono escolar son el de los niños de familias con pocos recursos y aquellos que proceden de familias inmigrantes. En esta línea, reclaman esfuerzos concretos para ayudar a los menores de la comunidad gitana ya que el 20% no está escolarizado y un 30% deja la escuela prematuramente.

EL NADAL

El Nadal als Països Catalans disposa de les seves particularitats pròpies. Un exemple és la realització del pessebre (que també es fa en molts altres indrets de tradició cristiana) i una altra el tió de Nadal (una tradició única nostra), també anomenat tronc, tronca o simplement tió. També ho és el fet de celebrar Sant Esteve, el dia després de Nadal, per a poder-se reunir així amb l'altra part de la família amb qui no s'havia pogut estar per Nadal. En aquest dia especial els nens diuen un vers i a canvi els pares els donen alguns diners.

A moltes comarques es fa la rabassa de Nadal, on el fillol dóna una felicitació al padrí, i aquest li respon amb un regal, que segons el lloc pot ser un tortell de Nadal o un present. També és molt típic a molts pobles de Catalunya anar a veure Els Pastorets, representació teatral centrada en l'adveniment de Jesús. És tradicional a les Balears, la recitació dels Poemes de Nadal, per part dels infants de la casa als adults, que donen doblers a la quitxalla a canvi de llur actuació.
Com a fet diferencial de la Nit de Nadal, especialment a Mallorca –encara que la tradició es manté també viva a l'Alguer i Barcelona s'interpreta el Cant de la Sibil·la, que és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a matines, i que relata com serà la fi del Món i lo jorn del judici. Com a trets no exclusius del País Valencià, es pot destacar la costum de donar les estrenes la vesprada de Nadal als infants segons van cantant nadales.

Penso que el Nadal també és una època on pots ensenyar diverses coses als teus alumnes una mica més diferents que el dia a dia, com per exemple les nadales, i pots aprofitar per explicar les cançons, fer figuretes de nadal amb fang, que es podria aprofitar per a la classe de plàstica...i així amb molts exemples.

La llegenda de Setcases

Setcases és el meu poble. A l'hivern és on passo la majoria de caps de setmana. És un poble que té molta història i penso que seria interessant poder explicar la bonica llegenda que posa nom al poble:

En un temps immemorial, una família de ramaders vivia amb les seves ovelles al Pla dels Hospitalets, just al costat de les instal·lacions de l’estació d’esquí de Vallter. Eren un pare cec i set fills que no feia gaire que havien pujat de la terra baixa. Un dia va començar a fer mal temps i els fills anaren a demanar al pare que, si bé no tenia vista, sabia moltes coses del món. Li digueren que del cel queien un flocs de llana molt blancs i freds que es tornaven aigua i que la terra i els arbres es tornaven blancs. El pare, que no tenia cap interès a muntar una estació d’esquí, els digué que allò era neu i que cobriria els prats  i que havien de marxar de seguida per no morir ells i els seus bestiars. Els digué, a més a més, que s’aturarien allà on veurien el saüc florit.

Baixant baixant arribaren als cortals de Carlat, on deixà de nevar. Una mica més avall veieren el saüc florit i varen decidir quedar-s’hi. Condicionaren el ramat i cadascun dels fills es construí la seva cabana: amb el temps donarien naixença al poble de Setcases.

Treball d'identitat i/o territori: La felicitat

A la classe de TIC ens van dir de fer un video dins del treball d'identitat i/o territori.
El nostre tema escollit va ser la felicitat. He de reconèixer que és un dels treballs que més m'ha agradat fer. No se m'ha fet gens aborrit i el vaig trobar divertit. Amb aquest treball he de dir que he après com funciona el programa per fer videos, el movie maker, ja que no sabia casi ni que existia.
Ara nomès queda fer els últims retocs del video i preparar-nos una miqueta la petita exposició que hem de fer sobre la felicitat. Quan haguem presentat el nostre treball el dijous a l'hora de TIC i COED, penjaré el vídeo.

Les llums de nadal

L'alcalde de Barcelona va encendre els llums de Nadal i va convidar els ciutadans a gaudir de les tradicions i els costums d'aquestes festes

L'alcalde de Barcelona va fer l'encesa de l'enllumenat nadalenc en un acte celebrat a la Plaça Catalunya. A les 18:18 hores del dimecres 30 de novembre, es van encendre els llums de l'avet de 12 metres instal·lat a la plaça i tots els llums de Nadal de la ciutat. Xavier Trias va convidar els ciutadans a gaudir del Nadal, "a reviure les tradicions i costums d'aquestes festes". Xavier Trias va dir que "l'acte d'avui és un acostament a les festes nadalenques, un moment que l'hem d'entendre com una oportunitat per la ciutat, una oportunitat per reactivar de nou l'economia, per atraure el turisme, per dinamitzar el comerç i per crear llocs de treball".
L'alcalde va reivindicar també l'esperit solidari que ha de marcar el Nadal i ha dit que, "tot i que són moments difícils, hem de ser positius perquè Barcelona té moltes potencialitats per sortir de la crisi".
La campanya de Nadal va començar oficialment amb l'encesa de llums, que s'han instal·lat a 300 carrers de la ciutat i que s'obriran cada dia fins el 6 de gener inclòs.

I no és bonic, anar passejant per la teva ciutat, en època de Nadal, i poder veure com tots els carrers estan enlluernats? M'encanta el Nadal.

Notícies: Escola 2.0

La escuela 2.0 avanza hacia el futuro a dos velocidades distintas

AURORA MUÑOZ - Madrid - 28/11/2011

La llegada de los ordenadores a las aulas fue recibida con escepticismo por una parte del profesorado, que pensó que esta fiebre tecnológica convertiría a los alumnos en analfabetos con dominio del teclado. Todavía quedan resistencias en los claustros, pero nadie puede negar la realidad: el 93% de los alumnos de 15 años de los países de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos (OCDE) asiste a una escuela en la que tiene acceso a un ordenador y prácticamente el mismo porcentaje (92,6%) dispone de acceso a Internet.

La XXVI Semana Monográfica de la Educación de Fundación Santillana analizó a fondo la semana pasada como están digiriendo los centros esta transformación del paradigma que les empuja a la escuela 2.0. "Es inevitable añadir tecnologías a las clases, porque así funciona el mundo que nos rodea. De hecho, la única manera de que la velocidad del cambio no nos arrastre es saber manejar las herramientas digitales", apuntó el presidente del Grupo Santillana y director de las jornadas, Emiliano Martínez.

En efecto, se está dotando de muchos medios a colegios e institutos, pero no todos les sacan el mismo rendimiento. "Los alumnos están muchas veces más formados que sus maestros", reconoció uno de los docentes, quien denunció que los cursos de formación se limitan a unas pocas horas. "El sistema educativo está demasiado falto de recursos como para que la alfabetización digital funcione. La falta de personal no nos permite tener coordinadores TIC [Tecnologías de la Información y la Comunicación] la mayoría del material llega tarde, es antiguo y no funciona", protestó otra profesora del instituto madrileño Eijo y Garay. Los educadores reclaman soluciones más eficientes.

Pragmatismo

Un ejemplo de pragmatismo es el que se lleva a cabo en el colegio público Daniel Martín de Alcorcón (Madrid). "Nuestros alumnos no tenían posibilidades para tener un ordenador en casa, así que les ofrecimos eso", relata Nuria Jurado, jefa de estudios del centro. Ahora tienen tres pizarras digitales y dos aulas de in

formáticas que tienen que compartir todos los alumnos. "La escasez de recursos no puede lastrar el aprendizaje de los chicos. Se puede compensar con una organización esmerada", defiende. "Tampoco hay que plantearse grandes objetivos. Hay que tenderle una mano a todo el mundo. Nosotros hemos conseguido que todos los profesores sepan lo que es un pendrive, que los padres consulten materiales en Internet y que sus hijos hagan intercambio de correos electrónicos con alumnos de otras escuelas europeas", cuenta satisfecha.

En el otro lado de la balanza se encuentran los que van por delante. En Madrid, esa diferencia se nota ya desde la misma dotación de infraestructura, pues el Gobierno autónomo no aceptó tomar parte en el programa del ministerio Escuela 2.0 y diseñó su propia iniciativa que prefirió ir extendiendo poco a poco. Por ejemplo, en Madrid, hay 15 centros de innovación tecnológica que trabajan con un cableado de Red con extensión a todas las aulas, espacios wifi y clases equipadas con 30 puestos informáticos. Tienen unos pupitres que permiten ocultar la pantalla que no se esté utilizando. Además, el equipo del profesor está conectado a dos pantallas, una táctil, que le permiten interactuar con las computadoras de los alumnos.

El modelo de un ordenador por alumno (que es el adoptado en la mayor parte de España con Escuela 2.0, que incluye el reparto de miniportátiles) permite una mayor autonomía al estudiante en el uso de las TIC y, sin embargo, su acogida es muchas veces más bien tibia, según el experto de la Unesco y redactor del documento básico de las jornadas Francesc Pedró. La inversión que requiere solo se justificaría con un uso intensivo que, hoy por hoy, no se exige en la enseñanza primaria y secundaria. Por eso, muchos centros han decidido sustituirlo por patrones colaborativos.

Las conclusiones de los interlocutores de la XXVI Semana Monográfica de Educación hacen pensar que la alfabetización digital puede democratizar aún más la educación, pero la sociedad necesita tiempo para asimilarlo.

Debat sobre les TIC

Avui a la classe de societat, família i escola, farem un debat sobre les TIC.

Al meu grup ens toca defensar la postura més conservadora. És a dir, defensar que les TIC només son una ajuda o complement per al professor i que mai poden arribar a substituir l'escola.

Sort que m'ha tocat defensar aquesta postura, perquè em seria molt difícil defensar que les TIC poden arribar a substituir algun dia l'escola, ja que jo no crec en això i em seria molt dificil defensar una cosa que jo no crec.

Espero que el debat ens surti molt bé i poder defensar d'una manera correcte, i fer entendre a la gent que les TIC només son una ajuda per al professor.

Comença la temporada

M'agrada molt esquiar. És un dels meus hobbies. Esquio des de que tinc 3 anys, faig competició i aquests dies estic molt contenta ja que a les pistes d'esquí on entreno, Vallter 2000, ja comença la temporada. Demà a les 9 del matí ja estaré preparada per a començar un nou any.

Tinc ganes de tornar a recordar aquella sensació de poder baixar una pista d'esquí, sentir que les teves cames manen, i poder baixar per una pista, on tu et sents lliure, ningú pot parar-te. I sobretot recordar la neu recient caiguda del cel, a fora pistes i poder començar a fer el boig i passar per els llocs on tu vols, i saber que per allà només hi passes tu. Només puc dir que per a mi, esquiar, és un plaer.

La lengua de las mariposas

Aquesta pel·lícula serà la que veurem avui a l'hora de seminari. Per el que m'ha explicat la gent que ha vist aquesta pel·lícula puc arribar a la conclusió que deu ser força bona. A tothom que he preguntat, m'ha dit que li agradava molt. Així que us deixo una petita sinopsi i el tràiler.

Sinopsi: Situada a 1936, Don Gregorio ensenyarà a Moncho amb dedicació i paciència tota la seva saviesa pel que fa als coneixements, la literatura, la naturalesa, i fins a les dones. Però el rerefons de l'amenaça política subsistirà sempre, especialment quan Don Gregorio és atacat per ser considerat un enemic del règim feixista. Així s'anirà obrint entre aquests dos amics una bretxa, portada per la força del context que els envolta. La política i la guerra s'interposen entre les persones i desemboquen, indefectiblement, en la tragèdia.
Com recuperar després d'això, la innocència? Sembla ser la pregunta de josé Luis Corda, quan Don Gregorio, al contrari del pare de Moncho, opti per si mateix i pels seus ideals, encara que aquesta opció signifiqui la mort. Dura i amb un dramàtic final, La llengua de les papallones explora el naixement d'una vida als horrors d'una guerra.

Tràiler:

Experiencies de la SAE

Ja hem començat una altre setmana, però m'agradaria molt poder explicar breument les meves experiències durant la setmana de la SAE.

Primer començar a parlar sobre les dues conferències que teniem el dilluns i divendres. La del dilluns em va semblar molt interessant ja que venien uns ex alumnes i ens explicaven les seves primeres experiencies laborals. La del divendres no em va agradar tant, jo que penso no era una conferència per a nosaltres, la veig més encaminada cap als professors i els futurs directors ja que parlava del lideratge.

Seguidament parlar sobre la visita que vam fer el dimarts a una escola; l'escola Nabí, un centre on hi ha ed. infantil i ed. primària. Em va semblar una escola molt interessant ja que era una escola a les afores de Barcelona i la seva metodologia de treball era molt diferent. En aquest centre els nens de sisè de primària ajudaven als de P3. A l'hora de donar classes no hi ha una pauta, els professors saben que han de donar, però ho expliquen de manera més dinàmica i amb exemples que puguin portar els nens.

I per a últim parlaré sobre l'escola que vaig anar a observar amb la meva padrina de 3r. Era l'escola El Sagrer, situada a la Sagrera, allà vaig poder viure una experiència molt enriquidora ja que em va semblar una escola molt acollidora i molt acertada. El que no em va acabar d'agradar es la metodologia que feien servir, vaig veure com les classes eren molt pautades, i els alumnes casi no hi participaven. Tot i això em va semblar una escola molt maca on em van tractar molt bé i fins i tot em van deixar participar en algunes classes.

SAE

Aquesta setmana hem començat la setmana d'activitats extraordinàries.
Dilluns vam tenir una conferència, em va semblar força interesant. Van venir tres ex-alumnes que ja estaven llicenciats en educació primària i van explicar les seves primeres experiències exercint de mestres.

Dimarts vam anar a una visita d'una escola (escola Nabí). Em va semblar una escola molt acollidora i molt agradable a l'hora de treballar, em va agradar molt la seva metodologia de treball.

Avui, dimecres, he començat a fer d'observadora d'una escola (El Segrer), a la Sagrera. Per el que he vist, m'està agradant moltíssim, ja tinc ganes de poder ser mestre. He de dir que les pràctiques m'agraden molt i sembla que per el que queda de setmana, serà una setmana molt interessant.

 Escola el Sagrer.



Maria Montessori

Maria Montessori i la importància dels materials.

Notícia: Las lenguas pueden esperar

Las lenguas pueden esperar

Decenas de miles de personas se quedan sin plaza en las escuelas oficiales de idiomas - La demanda, que aumenta por la crisis, choca contra los recortes

ELISA SILIÓ - Madrid - 17/10/2011

 

Las 308 escuelas oficiales de idiomas que hay en toda España ofertaron el pasado curso 395.000 plazas de clases presenciales, según el Ministerio de Educación. Una cifra que dejó a miles de personas fuera. La desproporción siempre ha existido, pero se han batido récords. La crisis económica, que ha dejado a mucha gente en el paro y que quiere aprovechar para mejorar su currículo, junto a su bajo precio (en la mayoría de los casos no llega al euro la hora) combinado con una buena calidad de la enseñanza han provocado una avalancha de solicitudes a la que no se ha podido atender.

Este desbordamiento coincide con un recorte de medios en algunas regiones. Las complicaciones derivaron, en opinión de Pilar Díaz, presidenta de la federación de asociaciones de profesores, de un decreto del ministerio de 2006 tan flexible, que no hay una gestión común. La oferta de Árabe supone ocho cursos en Madrid, frente a cinco en Andalucía, por ejemplo. Y los certificados no se convalidan entre comunidades; cada Gobierno autónomo gestiona el tijeretazo como quiere.


És important saber més de dues llengües?

Les TIC com a eina de classe?

Aquesta és una pregunta que em va sorgir desprès d'anar a la conferència del Cosmo Caixa de l'IT World Edu 2011.
Vaig veure que aquella conferència tenia molt a veure amb les TIC i l'escola i crec que son el futur dels nostres dies, però això no ha de fer que es substitueixin els llibres.
Les TIC han de ser una eina més de treball com pot ser un llibre o un conte. Han de ser un complement, una ajuda, per en algun moment, poder fer-les servir com una activitat més de l'aula. Crec que ara mateix s'hauria de trobar un equilibri entre els llibres i els ordinador, ja que en moltes escoles, els llibres són els ordinadors, i n'hi ha d'altres que no en tenen per res.
Hem d'acceptar-ho, i com a futurs professors, hem de endinsar-nos en el mon de les TIC ja que són el futur dels nostres dies, tot i que també tenint en conte que hi han llibres molt útils.

Fer les coses amb tacte

M'he adonat que les coses no es poden fer així com així, i més segons quines coses que son més delicades... Moltes vegades el que vols dir, no s'ha de dir, o si no, fer-ho amb el que anomenem tacte. No pots anar a una persona que casi no coneixes i dir-li de tot sense saber el que li passa. Avans de parlar sempre cal recordar que som persones, que les coses ens afecten i que no som de pedra. Sobretot, hem d'apendre a tenir una mica de tacte, i saber dir les coses i en el moment oportú.

Benvingut/da

Hola a tothom! a partir d'avui explicaré en aquest bloc el meu dia a dia i tots els meus pensaments.
Espero que us agradi.